REFLEXIÓ FINAL DE L'ASSIGNATURA🙏
Avui ha estat l'últim dia de classe, per això, el professor ens ha demanat que la nostra última entrada al blog consistisca a donar la nostra opinió sobre el que ens ha semblat l'assignatura. Personalment crec que això és molt important fer-ho per fer un tancament a l'assignatura que permeta tant avaluar des del propi aprenentatge fins al plantejament de disseny de l'assignatura passant pels continguts i la metodologia.
Abans de passar a la reflexió m'agradaria fer uns comentaris sobre un article publicat en el diari digital El Mundo, que parla sobre com serà l'escola del futur, aquesta en la qual nosaltres ens anem a desenvolupar com a docents. Article "Així serà l'escola al 2030"
Aquest article gira en torn al desenvolupament de les següents frases:
- La classe magistral desapareixerà; el professor es convertirà en guia de l'alumne
- L'aprenentatge serà personalitzat, permanent i més car
- Prevaldran les habilitats enfront del saber acadèmic
- Internet serà la principal font i l'anglès, la llengua majoritària
I la veritat, sentències com aquestes li fan a una qüestionar-se la seva formació i fins i tot, la seva vocació, ja que si volem estar dins del mercat laboral, articles com aquest ens avisen a manera de pronòstic el que s'aveïna.
Estic totalment d'acord a visualitzar al mestre com un guia del procés educatiu que s'allunya del model autoritari però, per a mi, això no es tradueix a inundar a l'alumne de recursos d'autoaprenentatge, sinó precisament a arribar a ser algú digne de posar-se davant dels alumnes no perquè li seguisquen sino perquè els inspire, i per això fa falta molt més treball personal que dominio de les tecnologies.
Clar que el procés educatiu ha de ser mes personalitzat! Això és alguna cosa que tant docents, com a alumnes com a famílies porten reclamant des de fa anys perquè mai, és igual el model educatiu imperant, mai ha estat cosa bona a l'educació. Per això, m'alegra sincerament pensar que aquesta demanda, algun dia, serà complerta però.....mes cara? no sé si sentir llàstima o vergonya....no es tracta d'una falta de recursos sinó d'una bona priorització i distribució per no tornar a l'àmbit elitista del que amb tant esforç i lluita ens hem aconseguit desvincular. D'altra banda pense que l'aprenentage sempre ha sigut permanent per una qüestió de necessitat ja que la societat canvia molt ràpid i exigeix una constant actualització de tècniques, conceptes, destreses i actituds.
És molt interessant saber que la majoria dels professors pensen que el currículum tindrà més continguts personalitzats a la mesura de cada alumne però això no necessàriament ha d'anar acompanyat que "es desdibuixa clarament la línia que separa qui són els que ensenyen i qui són els que aprenen», ja que en etapes com les d'infantil i primers cursos de primària la figura del mestre com a tal és importantíssima i no es pot perdre, ja que en cas contrari, seran els propis alumnes els que estiguen perduts.
Un efecte de l'ús d'internet com a eina principal per aplicar el currículum és que, en opinió de García, "les relacions socials es van a cotitzar a l'alça a l'escola del futur". Llavors, de quin serveix estar cada vegada en un món més globalitzat amb accés a la informació a l'instant del que està passant en l'altra part del món, juntament amb un milió d'informacions diferents més, si no sabem relacionar-nos amb el qual tenim al costat? El tipus de model metodològic que proposa l'ús d'internet i, de vegades en general les TIC, fa que es desvirtue el concepte de treball cooperatiu i col·laboratiu, que al meu entendre és un dels valors bàsics que deu transmetre l'escola com a agent de canvi social. No estic dient amb això que no s'utilitze internet i els seus derivats tecnològics, sinó que anem amb compte perquè no s'implante com l'única via.
Aquesta última reflexió sobre l'article em serveix per a enllaçar amb la meua opinió sobre l'assignatura.
Al llarg d'aquest quadrimestre m'he sentit com una muntanya russa quant a la meua percepció de l'assignatura, que anava des del rebuig total fins a l'acceptació, curiositat i fins i tot gaudi.
He de reconéixer que el meu punt de partida no era precisament d'obertura i objectivitat, ja que sempre m'he sentit especialment incòmoda amb tot el relacionat amb la informàtica. Per descomptat aquesta àrea no és una de les meues intel·ligències més desenvolupades. No obstant això, a mesura que anava transcorrent el curs he d'admetre que he anat incorporant coneixements nous, i certament útils, als quals d'una altra manera no hagués accedit per interés personal.
Després de llegir l'article m'he adonat que l'enfocament de l'assignatura va molt dirigit a aplicar aquest model d'escola del futur amb nosaltres però, com tot, això té els seus avantatges i els seus inconvenients:
- D'una banda, el fet d'implantar un model d'autoaprenentatge en un aula tan nombrosa no és gens viable. Al final el que ocorria és que es duplicaven les hores lectives o crèdits assignats a l'assignatura perquè no he sentit que m'haja arribat una informació clara de com fer les coses a l'aula i, per tant eren hores perdudes que després havia d'emprar a casa, fent que la dedicació a aquesta assignatura haja estat molt desproporcionada pel que fa a altres amb la mateixa quantitat de crèdits. No estic gens d'acord a desdibuixar els horaris i els ambients d'aprenentatge: ja invertim suficient temps de la nostra vida en escoles i universitats com perquè aquests espais envaïsquen la intimitat de la meua casa i el meu temps personal tan descaradament. Per descomptat que és necessari dedicar un temps a l'estudio-recerca personal per completar però, com a "client" exigisc que el temps i diners que invertisc a la universitat no es convertisca en un "Juan palomo", perquè llavors ni tan sols entenc l'obligatorietat de l'assistència.
- D'altra banda, i com ja he dit anteriorment, el docent ha de convertir-se en guia o acompanyant de procés d'aprenentatge però no es pot perdre la figura de referència i sent que sovint el clima de l'aula no ha estat el més adequat per aprendre per falta d'una "autoritat" ben entesa. Tinc la sensació de que molts dels meus companys anaven per evitar la "falta" però que la seua falta d'interés ha dificultat molt l'escolta activa i la participació de la resta, per tant, torne a posar en dubte l'obligatorietat de l'assistència. Davant tant estímul és realment un esforç el mantenir l'atenció, i això també ho genera el fet de tenir davant els ordinadors amb internet i la possibilitat d'utilitzar el mòbil a tot moment.
- Quant als continguts hi ha hagut de tot. Moltes de les aplicacions poden resultar d'utilitat per la seua aplicació directa a les aules d'infantil i uns altres no per estar més enfocats a altres etapes. També el fet que siguin els nostres propis companys els que ens expliquen els temes (flipped class) em sembla molt interessant encara que no se li ha tret tot el partit que es podria ja que realment no ha resultat ser un aprenentatge significatiu per a la majoria de nosaltres, ja que a dia d'avui recordem o poc o gens de l'exposat.
Crec que la idea és bona i la intenció també. Falta rodatge i adaptació que només el temps i l'experiència del docent aconseguiran adequar. No obstant això, l'experiència d'haver cursat aquesta assignatura ha suposat una obertura de ment molt interessant i molt necessària si vull dedicar-me a acompanyar a persones i ajudar-les a situar-se en un context personal, espacial i relacional.
Després de llegir l'article m'he adonat que l'enfocament de l'assignatura va molt dirigit a aplicar aquest model d'escola del futur amb nosaltres però, com tot, això té els seus avantatges i els seus inconvenients:
- D'una banda, el fet d'implantar un model d'autoaprenentatge en un aula tan nombrosa no és gens viable. Al final el que ocorria és que es duplicaven les hores lectives o crèdits assignats a l'assignatura perquè no he sentit que m'haja arribat una informació clara de com fer les coses a l'aula i, per tant eren hores perdudes que després havia d'emprar a casa, fent que la dedicació a aquesta assignatura haja estat molt desproporcionada pel que fa a altres amb la mateixa quantitat de crèdits. No estic gens d'acord a desdibuixar els horaris i els ambients d'aprenentatge: ja invertim suficient temps de la nostra vida en escoles i universitats com perquè aquests espais envaïsquen la intimitat de la meua casa i el meu temps personal tan descaradament. Per descomptat que és necessari dedicar un temps a l'estudio-recerca personal per completar però, com a "client" exigisc que el temps i diners que invertisc a la universitat no es convertisca en un "Juan palomo", perquè llavors ni tan sols entenc l'obligatorietat de l'assistència.
- D'altra banda, i com ja he dit anteriorment, el docent ha de convertir-se en guia o acompanyant de procés d'aprenentatge però no es pot perdre la figura de referència i sent que sovint el clima de l'aula no ha estat el més adequat per aprendre per falta d'una "autoritat" ben entesa. Tinc la sensació de que molts dels meus companys anaven per evitar la "falta" però que la seua falta d'interés ha dificultat molt l'escolta activa i la participació de la resta, per tant, torne a posar en dubte l'obligatorietat de l'assistència. Davant tant estímul és realment un esforç el mantenir l'atenció, i això també ho genera el fet de tenir davant els ordinadors amb internet i la possibilitat d'utilitzar el mòbil a tot moment.
- Quant als continguts hi ha hagut de tot. Moltes de les aplicacions poden resultar d'utilitat per la seua aplicació directa a les aules d'infantil i uns altres no per estar més enfocats a altres etapes. També el fet que siguin els nostres propis companys els que ens expliquen els temes (flipped class) em sembla molt interessant encara que no se li ha tret tot el partit que es podria ja que realment no ha resultat ser un aprenentatge significatiu per a la majoria de nosaltres, ja que a dia d'avui recordem o poc o gens de l'exposat.
Crec que la idea és bona i la intenció també. Falta rodatge i adaptació que només el temps i l'experiència del docent aconseguiran adequar. No obstant això, l'experiència d'haver cursat aquesta assignatura ha suposat una obertura de ment molt interessant i molt necessària si vull dedicar-me a acompanyar a persones i ajudar-les a situar-se en un context personal, espacial i relacional.
El que més destaque personalment és la metodologia pràctica d'aquesta assignatura. Realment ha estat, de totes les que he cursat fins ara, la que més aplicada veig als continguts a través de l'experiència de l'alumne i això és realment d'agrair.
Per acabar, m'agradaria acabar la meua reflexió amb unes imatges que resumeixen molt bé com jo entenc l'educació i en el que han de basar-se els processos educatius. Com aquesta assignatura m'ha permés augmentar el valor de les imatges per transmetre continguts, em sembla un bon fermall per a la meua aportació.
Per acabar, m'agradaria acabar la meua reflexió amb unes imatges que resumeixen molt bé com jo entenc l'educació i en el que han de basar-se els processos educatius. Com aquesta assignatura m'ha permés augmentar el valor de les imatges per transmetre continguts, em sembla un bon fermall per a la meua aportació.
